| Guia |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
2.1.2 Indústria tèxtil i el comerç |
|
| |
La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció d'objectes manufacturats.
Els artesans d'un mateix gremi s'grupaven per carrers que rebien el nom de l'activitat
que s'hi feia.
El treball artesà s'organitzava en tallers petits, era un treball manual i al mateix taller,
que era també habitatge s'hi feia tot el procés de producció.
Els artesans s'agrupaven també segons el seu càrrec, aprenents, oficials i mestres
artesans.
El gremi s'ocupava de mantenir un seguit de normes: Ningú podia fer el seu ofici en un
ciutat sense permís del gremi. Treballar les mateixes hores, igualar la quantitat i la
qualitat dels articles i el preu final.
La funció essencial dels mercats era acollir a gent de tot arreu en el qual acudien
pagesos de la zona per intercambiar productes agrícoles a manufacturats. Algunes
ciutats van acordar uns dies determinat per poder obrir el mercat, i hi van acordar una
vegada a la setmana.
El comerç marítim va adquirir més importància que el terrestre, perquè els vaixells
tenien més capacitat i eren més ràpids.
A Catalunya el que més es produïa era tèxtil, no era molt costós i l'intercambiaven per
productes més venuts como el blat o la cibada que eren més barats. Una de les
principals fonts d'intercanviava ser amb l'unió de la Corona d'Aragó, cambiant tèxtil pel
blat. Quan Catalunya s'expandí, va guanyar molt territori per poder comerciar per tot el
mediterrani. Una de les claus foren les Illes Balears i la Península Itàlica. |
|
|
|
|
|
| |
Hoy habia 1 visitantes (19 clics a subpáginas) ¡Aqui en esta página! |
|
|
|
|
|
|
|
