|
A Europa tots els països són cristians i el papa, el cap dels cristians resideix a Roma. Al segle XI els cristians van anar a Palestina per reconquerir llocs sants on Crist havia mort. Així homes i dones tingueren el sentiment de conjunts d'institucions de creences i costums, la cristiandat. Altres religions monoteistes, com la jueva i la musulmana, els cristians van compartir el poder militar sobre la terra, de l'església i de l'altra, els dirigents laics.
Jesús va prescriure a donar a Déu, i al césar (l'exèrcit). La distinció impedirà que els cristians concedeixin els poders a Déu i als clergues i que visquin en "teocràcia" ( Països representants de Déu els que manen), això va crear la democràcia. Els poder de l'església eren considerables. Rebia censos dels cristians, judicis o casos on un rei si no obeïa a l'església, el papa el podia excomunicar, es a dir, expulsar-ho de l'església, no podia haver bateigs, ni comunions ni casaments.
Durant l'Edat Mitjana només es creia en un sol Déu amb tres persones, "Santa Trinitat", Déu pare, Déu fill (Jesucrist) i l'Esperti Sant. Cadascú tenia una funció:
- Pare: Comandant en cap.
- Fill: Confident suprem de tothom.
- Esperit Sant: Otorgava a una persona entitas religioses.
Un cristià havia de complir un determinat nombre d'actes: Pregar a Déu cada dia, combregar una vegada a l'any i no incomplir les regles de l'església. Al segle XII es va inventar a l'església confessar, es a dir, un cristià confesava tots el seus pecats. Si confessaves i eres un bon cristià aniries al paradís però a l'infern fent el contrari.
|
