La Pesta Negra -també coneguda com a Mort Negra- va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. L’apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren la malatia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorragies subcutànies.

La pesta està causada pel bacteri Yersinia pestis, afecta els rosegadors en zones endèmiques i provocava les grans epidèmies quan aconseguia infectar les rates (Rattus rattus) de les aglomeracions humanes i els seus paràsits les puces, les quals actuaven com a principal vehicle de transmissió als humans.

A l'edat mitjana es pensaven que aquesta malaltia la portaven els gats i van començar a exterminar-los. La cosa va anar a pitjor perquè els gats es menjaven les rates, i en matar els gats, el nombre de rates augmentava i també el nombre d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribueixen la Pesta Negra a un brot de la forma bubònica de la malaltia, si bé en l'actualitat, alguns experts qüestionen el mode de transmissió de l'epidèmia. Així doncs, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que aquesta es propagà donà lloc a l'aparició de les altres variants.

Durant els primers dies, i coincidint amb el període d'incubació de la malaltia, la persona infectada no presentava cap simptomatologia. Passats uns dies, però, la malura es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies.

Formes i síntomes de la malaltia.

La Pesta Negra presentava tres variants típiques:

• La pesta bubònica: era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb rates, puces i polls infectats. La seva taxa de mortalitat se situava entre el 30% i 75% dels casos. El símptoma característic d'aquesta variant de la malaltia era l'aparició de bubons a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava pus i sang. Les persones infectades tenien també hemorràgies sota la pell, raó per la qual presentaven nombroses taques fosques per tot el cos. L’aparició d'aquestes tumuracions anava acompanyada de febre i vòmits.

• La pesta pneumònica: era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotetes de saliva contaminada pel bacteri d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els símptomes característics eren la dificultat per respirar, l'aparició de coloracions blavoses/violàcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una cianosi.
  

• La pesta septicèmica: era la menys freqüent de les tres formes però, alhora, la més mortífera, atès que la infecció envaïa ràpidament la sang. Causava la mort a gairebé el 100% dels malalts. Els símptomes més característics eren la febre alta i l'aparició de taques de color morat pel cos.