|
Quan va començar la crisi de la Baixa Edat Mitjana al segle XIV, a part de la fam i la
gran epidèmia, la Pesta Negra, va haver conflictes entre senyors feudals. Les seves
terres eren saquejades entre nobles i ells feien guerres. I a més els boscos hi
habitaven bandolers que dificultaven la seguretat dels camins. A partir de les Pesta
Negra, moltes terres de pagesos van ser abandonades. Els senyors van veure que les
rendes disminuïen i per compensar-ho, van triplicar els impostos als pocs serfs que hi
quedaven, van endurir les seves vides de servitud i no podien abandonar les terres. La
falta d'aliments, la puja dels preus i les condicions de vida dels serfs empitjoraren, així
van augmentar les tensions socials al camp. Així els pagesos van començar moltes
revoltes feudals per tota Europa contra senyors feudals, com les jacqueries a França.
Per part del camp, la crisi també va arribar a les ciutats, on la mortalitat encara va ser
més alta que a les zones rurals. Els aliments i la producció dels artesans van
descendre molt i van provocar l'arruinament de la gent de la ciutat. Amb l'augment de
la crisi, els grups més desfavorits van exigir una sèrie de millores (augment del sou,
treballar). Les revoltes urbanes es van expandir per tota Europa igual que les
camperoles ( Gant, Itàlia, França i Catalunya) i assalts als barris jueus, a la ciutat de
Pogroms, any 1391. Totes aquestes revoltes van ser reprimides pels nobles, l'akta
burgesia urbana i l'autoritat reial.
|
