SOCIALS
  2.3.1 Poders universals
 

A l'Edat Mitjana hi havia tres grans poders: Els nobles ( Bellatores), tot el poder 
eclesiàstic (oratores) i el poder dels monarques.

- Els nobles que eren un grup social privilegiat, tenien dret a tot, sense condició de 
treballar i pagar impostos. Aquest càrrec es dedicava a la guerra, així que només 
estàven interessats en obtenir terres i tenir poder econòmic. Ja que un noble sol no
podia governar un gran territori, tenia que ajudar-li cavallers o família seva, feia 
cerimònies de vassallatge. Aquestes cerimònies consistien en que un senyor feuda li 
donava una part del seu feu per què el governés i el visqués. A canvi aquest vassall li 
jurava fidelitat i li prometia consell, ajuda militar i econòmica.

- Els religiosos ja vé monjos, sacerdots, bisbes i abats eren dintre del grup dels 
oratores i vivien als monestirs. Els monjos tenien una vida semblant a els pagesos, 
però no sufrien tant i tenien una vida més tranquil·la. Davant aquest temps de 
feudalisme tothom creia en una religió: El Cristianisme. La església va establir la Pau 
de Déu i la Treva de Déu. Van ser uns períodes de pau en cas de guerra. Si es 
desobeia qualsevol d'aquestes condicions qualsevol cristià, qualsevol estament com si 
fós rei, noble... era exclòs de l'Església, excomunicat. Abans de poder convertir-se en 
monjo, havies de ser fill d'un noble, ja que els monjos no podien tenir fills. Quan 
neixies, als pocs anys, podies escollir entre: seguir sent un noble, convertir-te en un
cavaller o un monjo o capellà.
 
  Hoy habia 1 visitantes (17 clics a subpáginas) ¡Aqui en esta página!  
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis